Amb la voluntat de sumar esforços amb la resta d’estudis de la FUB, ens hem traslladat a aquest nou Bloc (http://blocs.fub.edu/educaciofub/), on podreu continuar estant informats i informades de totes les activitats i publicacions que fem des dels nostres estudis, i on podreu seguir mirant, llegint, aprenent i compartint encara més.
Us hi esperem!
Equip d’Educació Infantil
El passat dijous, dia 16 de febrer, en David Vilalta va iniciar el III Cicle Obert de Conferències Educatives de la FUB amb la xerrada “Planificar per Competències”, que anava adreçada a alumnes del pràcticum III que han hagut de dur a terme una intervenció competencial a 3-6, a les tutores de pràctiques d’aquestes alumnes i a mestres de la comarca.
En aquesta primera conferència, en David va començar avisant als i les assistents que no es creguessin tot el que diria, “No perquè no sigui cert i valuós des del meu punt de vista, sinó perquè és precisament el meu i no ha de ser necessàriament el vostre. Vosaltres, cadascuna de vosaltres s’ha de fabricar el seu i propi punt de vista“, va dir.
Sala d'Actes de la FUB
També va assegurar que sentirien paraules d’un mestre dels que pensen que educar és emancipar, que ensenyar és ajudar als alumnes a pensar per si mateixos perquè d’aquesta forma aniran adquirintl’esperit crític necessari per conviure i prendre decisions per contribuir en la millora de la societat en la que vivim.Des d’aquest punt de vista, ensenyar no és l’aplicació d’unes tècniques didàctiques basades en la dissecció de les competències en habilitats, per poder-les practicar per separat esperant que posteriorment algú les relligui. Ensenyar i aprendre és bàsicament conviure en el si d’un grup, amb expectatives molt altes, uns bons nivells de comunicació i unes bones connexions tant amb la historia cultural de la humanitat, com amb persones de diverses generacions i condicions.
Quant als pilars necessaris per a que es construeixi l’aprenentatge va fer referència a:
1.- Confiar en les capacitats de cada un i una dels meus alumnes: Llevat d’alguna prescripció mèdica, totes les persones naixem amb un enorme potencial, que ja des dels albors de la vida desenvolupem afegint significats, maneres de fer, coneixement, valors, formes de relacionar-se … a la motxilla personal. I a l’hora que confies en les potencialitats de cada un dels teus alumnes, procures acompanyar-lo de forma que el teu estil d’acompanyar no suposi cap violència ni sotmetiment per part de l’infant, sinó una ajuda imprescindible perquè cada alumne pugui aportar el seu pensament i les seves iniciatives algrup. Una ajuda del mestre perquè pugui accedir a la cultura de la humanitat ala que acaba d’arribar.
2.-Cal entendre l’aula com a una comunitat que és complexa, que s’adapta i que es regenera a sí mateixa: Les societats avancen, maduren ésperfeccionen a partir de “lliçons” apreses, de les petjades que queden després de viure experiències tant individual com col·lectivament. Cada situació és un eslavó o una oportunitat de generar aquesta societat. Un element clau és entendre que no hi ha oposició entre individu i grup. Els individus construïm la nostra identitat en contacte amb el nostre entorn, el grup és, en part, gràcies a nosaltres i el que esdevé de la nostra interacció amb els altres. Amb aquestes idees podem construir una narrativa de les nostres aules.
3.- Uns mestres que lideren amb l’objectiu de garantir que tothom participa, no per obligació sinó perquè la mateixa dinàmica d’aula i les experiències que els mestres han propiciat fomenten la incorporació de tothom. Cadascú des de la seva identitat. Per tant uns mestres acollidors, oberts, flexibles, humils, és a dir amb capacitat d’aprendre, uns mestres estratègics, coherents entre el que diuen i el que fan, uns mestres amb una visió complexa del món, uns mestres que es cultiven i s’aculturen, en el sentit que escriu Morin (2010) “Els analfabets del s XXI no seran els qui nosàpiguen llegir ni escriure, sinó els qui no puguin aprendre, desaprendre i reaprendre.”
4.- Canviar 4 conceptes:
a) Què està bé? Necessitem aprendre a descobrir la racionalitatdels nostres alumnes i veure més enllà del que està bé o malament.
b) Recuperar el temps necessari per aprendre. Vivim vertiginosament, no tenim temps, ens sap greu perdre el temps, ens passem eldia fent zàping per poder-ho fer tot.
c) Repensar l’espai del grup, com a una comunitat de persones queté la seva aula, però que també habita els passadissos, el pati, el barri,… el món.
d) Canviar la idea de transmissió per gestionar estratègicament la comunicació. Molts mestres associen transmissió amb metodologia tradicional. De fet l’ensenyament tradicional es caracteritza per a una transmissió unidireccional i vertical d’informació que considera coneixement. Com a rebuig a aquestes pràctiques bàsicament memorístiques, entre el professorat agafen força pràctiques educatives basades en la no intervenció dels mestres. Però resulta que la no intervenció no existeix. Els i les mestres, l’entorn, la tecnologia, la TV… intervenim per activa o per passiva. La intervenció educativa no té perquè ser coercitiva ni limitadora, sinó que pot ser i ha de ser alliberadora, potenciadora de les possibilitats dels individus i dels grups.
David Vilalta a la FUB
Una definifició de “competència”: Tenint en compte el que s’ha dit anteriorment, encara necessitem abordar una comprensió sobre què entenem per competència. Comparteix l’enfoc que té la Marga Teixidor quan diu: “Ser competent vol dir posar al servei de l’acció aquells coneixements, destreses, habilitats i valors que fan possible solucionar una situació. Per tant per actuar de forma competent cal interrelacionar tot el bagatge personal i professional per poder interactuar en una situació i prendre les decisions més pertinents, que no vol dir exitoses. També de l’error s’aprèn. Quan pensem en competències pensarem en actituds, habilitats, sabers, recursos, estratègies,en situacions …tot interrelacionat per aconseguir interactuar en un col·lectiu … que pretén …”
Si entenem així les competències, per planificar haurem de tenir moltpresent que una funció clau dels mestres és generar situacions i procurar que, cada vegada més, els alumnes participin en la creació d’aquestessituacions; fent de l’aula un entorn funcional de persones que utilitzen les competències i per tant entenent l’aula com a un espai basat en la comunicaciói adequat per conversar, actuar i emocionar-se mentre ens posem d’acord per comprendre el món.
Alguns valors clau per planificar:
-El valor de l’activitat cognitiva: el valor d’establir analogies i de pensar amb objectes i imatges reals, per arribar a alguna generalització o explicació. Per tant el valor d’argumentar, d’inferir, d’explicar, de narrar.
-El valor de l’actitud personal: el valor d’abordar situacions desconegudes, de construir noves perspectives i conviccions.Per tant el valor que té l’autorregulació i el sentiment de progrés.
-El valor de pensar en comunitat: el valor de la llibertat per fer-se preguntes, imaginar i cercar solucions. Per tant, el valor del misteri, del desig i el valor de compartir significats i accions que creen apertura.
Moltes gràcies David per compartir amb nosaltres les teves experiències i els teus punts de vista, sempre amb esperit crític!
Per a més informació consulteu el Bloc del David: http://dvilaltamurillo.com/
Enguany, els Estudis d’Educació Infantil de la FUB, junt amb el GIER (Grup Interuniversitari d’Escola Rural) organitzen les XVII Jornades d’Escola Rural, sota el títol “La Pedagogia de l’escola rural: del passat al futur”, els dies 17 i 18 d’abril a Solsona.
Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.
Us hi esperem!
Jordi, recordes quan ens vam conèixer? Era una tarda de dijous, la primera de moltes que ens esperaven. Estàvem nerviosos, però a la vegada il·lusionats, perquè iniciàvem junts una nova experiència, tu com a mestre i nosaltres com a alumnes.
Dijous rere dijous, aconseguies que cada classe fos especial, aprofitaves cada minut per transmetre’ns entusiasme, il·lusió, confiança, bon humor i sempre ens regalaves el teu somriure.
De tu hem après a mirar el món sense prejudicis, a implicar-nos i esforçar-nos per allò que volem: un món més just.
Recordem les teves reflexions sobre l’acceptació de les diferències: tots som ciutadans de primera; les teves anècdotes que sempre aconseguien treure’ns un somriure; la teva proximitat i naturalitat va aconseguir que tots ens sentíssim part del mateix equip.
Sabem com n’eren d’importants les teves filles per a tu, sempre les tenies present i ens en parlaves. Una abraçada per a elles.
Mai oblidarem la teva professionalitat, la teva sensibilitat i senzillesa.
Gràcies, Jordi, pels valors que ens has transmès: ens has fet créixer com a persones.
Les i els alumnes de primer d’Educació Infantil de la FUB
Des dels Estudis d’Educació Infantil de la FUB iniciem el proper dijous 16 de febrer el III Cicle Obert de Conferències Educatives (Cicle 2011-2012) a les 18h a la Sala d’Actes de la FUB.
A continuació us detallem les dates i títols de les conferències i els noms dels quatre ponents que, com veureu, són tots ells persones d’especial rellevància en el món de l’educació:
En David Vilalta, mestre amb un llarg i reconegut itinerari professional, treballa actualment a la unitat de formació permanent de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i també fa classe de Didàctica de coneixement del medi natural i social al grau d’Educació Infantil. En David, que es defineix a sí mateix com un mestre que se sent compromès amb la feina, les companyes i els companys per fer una educació pública d’alta qualitat, ha coordinat el llibre “Competències: una oportunitat per repensar l’escola” (2010) i ha publicat nombrosos articles en revistes d’educació com “Es el tiempo que has perdido con la rosa, lo que la hace tan importante” (2011) de la revista Aula de Innovación Educativa, “Las escuelas de nueva creación: un reto de futuro para la educación en nuestro país” (2008) de la revista Aula d’Infantil, “Queremos hacer maquetas porque es chulo y divertido” (2004) de la revista Uno, Didáctica de las Matermáticas y “La cuarta dimensión” (2004) de la revista Aula de Innovación Educativa.(Per a més informació a consulteu el web: http://dvilaltamurillo.com/)
Daniel Cassany és professor i investigador en Anàlisi del Discurs del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, a la Universitat Pompeu Fabra. És llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Didàctica de la llengua. Ha publicat més de 12 monografies sobre comunicació escrita i ensenyament de la llengua, en català, castellà i portuguès, com “Descriure escriure” (1987); “La cuina de l’escriptura” (1993); “Reparar l’escriptura” (1993); “Construir l’escriptura” (1999); “Rere les línies” (2006); “Taller de textos” (2006), “Esmolar l’eina” (2007), “Para ser letrados” (2009) i “Ensenyar llengua” (1993, en coautoria), reeditats en diverses ocasions a Espanya i a Amèrica. Ha publicat uns 100 textos entre articles científics en butlletins i actes en congressos, també en anglès i francès. Forma part del consell assessor de 15 revistes científiques de lletres, humanitats, socials i ensenyament en l’àmbit català i hispà. Ha estat professor invitat en universitats i institucions de més de 25 països a Europa, Amèrica i Àsia. Ha col·laborat amb els ministeris d’educació de Catalunya, Galícia, Euskadi, Espanya, Argentina, Xile i Mèxic, en programes de promoció de la lectura i l’escriptura. Des de 2004 dirigeix el grup de recerca sobre Literacitat crítica.(Per a més informació consulteu el web: http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany/pres/)
La Pilar Benejam, és mestra llicenciada en Pedagogia, Geografia i Història, doctora en Pedagogia i Catedràtica emèrita del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB. Membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va tenir una participació molt activa en l’etapa constituent de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser redactora del Manifest de Bellaterra, per la qual cosa va rebre la Medalla de Bronze de la institució. Entre altres càrrecs, ha treballat a l’Escola Costa i Llobera i a l’Escola Talitha, ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formació del professorat a Catalunya i a Espanya, i és experta en temes de revisió de la programació escolar en ciències socials assessorant les administracions públiques en referència a tot el cicle formatiu. També va formar part de la direcció de “L’escola de Mestres de Sant Cugat”, i fou directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. S’ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovació pedagògica i la innovació didàctica i en la introducció en la docència de les diferents propostes epistemològiques de la geografia. Per tot això ha estat guardonada amb els premi Ramon Llull de 2003, amb el Premi Jaume Vicens Vives de 2004 i amb la Creu de Sant Jordi de 2004. També li han concedit el premi Emili Darder a una vida dedicada a la formació del professorat. Entre les seves publicacions més rellevants destaquem: “La formación de maestros. Una propuesta alternativa” (1986), “Intercanvi. Geografia humana i econòmica del món actual” (1976), “El proyecto curricular en el contexto del proyecto educativo institucional” (1999) “Una geografía humana renovada: lugares y regiones en un mundo global” (2000) i “Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos” (2002).Recordeu que totes aquestes conferències són sempre obertes al públic però agrairíem que confirméssiu la vostra assistència per correu electrònic a euei@fub.edu
Us hi esperem!
Aquest proper mes de març els Estudis de Grau en Educació Infantil de la FUB inicia la segona edició del curs “Tertúlies amb…”, un curs que vol ser un espai de trobada per parlar i reflexionar sobre educació adreçat tant a mestres com a qualsevol persona amb interès en la temàtica.
Enguany, el curs girarà entorn a la temàtica “Educar en temps de crisi: un compromís social” i, per tant, comptarà amb la col·laboració de persones destacades dins d’aquest àmbit amb l’objectiu d’adquirir una visió polièdrica al voltant de què vol dir educar en temps de crisi, no només a l’escola sinó a la societat en general.
Cada sessió estarà organitzada en dues parts diferenciades. A la primera, el convidat/da ens farà una presentació ressaltant temes polèmics entorn al món de l’Educació mentre que la segona part la reservarem per a la discussió conjunta. El curs tindrà lloc els dijous dels mesos d’abril i març de 18:00h a 20:30h a les aules de formació contínua de la FUB.
A continuació us exposem les diverses sessions programades:
1 de març: “Fotoperiodisme i document social” a càrrec d’en Juan Guerrero (fotògraf).
Joan Guerrero Luque, col·laborador, entre d’altres, a diaris com El Periódico de Catalunya, Diario de Barcelona, i El País. Ha publicat diversos llibres, entre ells Los ojos de los pobres i Miradas a la educación que queremos. Ha realitzat també tota una sèrie de seminaris, cursos i conferències a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Ramon Llull i a l’Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya.
8 de març: “Compartim experiències, recollim vivències” a càrrec de Dolors Marlet (Educadors per Guatemala).
Dolors Marlet Fernando, cooperadora amb Educadors per Guatemala com a docent, participa activament en el projecte des de l’any 2006. S’encarrega també de l’organització d’intercanvis de personal docent de Guatemala a Barcelona, en els mesos de novembre, i de Barcelona a Guatemala, a l’estiu. S’encarrega també de la formació i coordinació de tallers per a mestres i de la participació activa a escoles de les “aldeas”.
15 de març: “El repte de la gestió de la diversitat cultural: el respecte a la diferència” a càrrec de la Salwa El Gharbi (responsable del departament de diversitat cultural i drets humans del Centre UNESCO de Catalunya).
Salwa l’Aouaji El Gharbi, llicenciada en Dret per la Universitat de Fes (Marroc), ha treballat en diferents àmbits del sector públic i privat. Té una experiència àmplia de treball a nivell nacional i internacional com a conferenciant i docent professional en temes d’immigració, diversitat cultural, mediació i educació intercultural. És la Cap del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural del Centre UNESCO de Catalunya, així com també la Secretària per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, i presidenta i fundadora de Tamettut, Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament.
22 de març: “Però tu, a favor de qui jugues?” a càrrec de l’Antoni Poch (mestre amb més de 40 anys d’experiència a Infantil i Primària, i en formació de professorat).
Antoni Poch Comas, mestre amb més de 40 anys d’experiència en escoles d’educació infantil i primària – vint dels quals com a director – , i formador permanent de mestres i equips directius, vinculat als Moviments de Renovació Pedagògica. Membre també del Consell de Redacció de Perspectiva Escolar i també del Seminari d’Aprenentatge Servei de l’ICE de la UB.
12 d’abril: “La formació dels professionals de l’educació, d’on venim, on som.. però sobre tot, sabem cap on anem?” a càrrec de Montse Antón (doctora en Pedagogia i directora de l’ICE de la UAB).
19 d’abril: “La poètica del riure en l’Educació: L’experiència de Pallassos Sense Fronteres“ a càrrec d’en Samuel Rodríguez (pedagog, fotògraf i pallasso) i Jordi Cornet (psicòleg).
Samuel Rodríguez, és integrant de l’ONG Pallassos Sense Fronteres des del 2009 com a responsable de logística internacional i de Comunicació i Atenció al Soci. Ha exercit també com a fotògraf freelance realitzant varis reportatges a països com el Líban, Palestina i Marroc. Ha publicat articles per a La Clave, Presència, i La Vanguardia, i ha treballat com a fotògraf principal per a la xarxa de periodistes Media21 amb seu a Ginebra, donant cobertura a temes relacionats amb el dret a la salut i el medi ambient.
El preu total del curs és de 60€ (o 15€ cada tertúlia) i se certificarà amb un total de 15 hores de formació reconegudes pel Departament d’Ensenyament.
Preu reduït de 50€ per als mestres d’escoles de pràctiques dels Estudis d’Educació Infantil de la FUB.
Per a realitzar la inscripció cliqueu aquí.
Us hi esperem!
Més lliures, més sàvies, més oberts al món, més respectuoses amb l’altre, més reflexius amb un mateix…. llegir ens fa millors persones. A l’escola El Vinyet de Solsona tenen sempre un espai agradable a disposició per gaudir lliurement de la lectura.
Sant Jordi i el drac, la Rínxols d’Or i els seus óssos, en Patufet… personatges que formen part de les nostres vides. Benvinguts, passeu, passeu…
El plaer de llegir
La Kiani i l’Adrià són la imatge del benestar, de la felicitat quotidiana sense pretensions. En una situació còmode i relaxada, comparteixen un producte cultural que els uneix i els aporta significat: miren junts un conte.
Per les persones adultes, la lectura és una activitat estrictament individual, encara que necessitem compartir allò que pensem sobre el que llegim. Pels aprenents de lector, llegir és una activitat molt més rica en companyia: la presència de l’altre ajuda a trobar sentit, a entendre, a imaginar….
Històries de vida, una vida d’històries
Som éssers narratius, que pensem en seqüències d’esdeveniments que connectem amb lògiques diverses. L’aula és una entitat on es narren històries, unes de pròpies, que anem teixint amb les nostres relacions i fets compartits, i d’altres que deriven del nostre llegat cultural tradicional. Contes, llegendes, poemes… acosten els nostres nens i nenes al que som com a societat.
L’escola no pot penalitzar un acte tan valuós amb la imposició sistemàtica de treballs repetitius sense sentit associats a la lectura.
I el currículum diu:
Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.
Ús de llibres per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé.
Agenda de la FUB Notícies de la FUB
